Tot just fa un any que vaig començar aquest projecte personal sense més expectatives que sobreviure al meu recent divorci i pagar les factures diàries. Vaig haver d’aprendre tantes habilitats noves i tan de pressa que no ho veia gens clar. Vaig haver-me de crear un forat per al meu nom i marca en el pou sense fons de competidors que hi ha a internet. Ni déu coneixia el meu país i estava oferint el mateix que altres milers de paios ja ofereixen, però en molt pitjors condicions. Els primers mesos van ser simplement depriments, sense pràcticament visites ni subscripcions. Però no me’n quedava una altra que tirar endavant. Un paio de més de 50 no té gaires opcions laborals avui en dia. El calvari del divorci empitjorava setmana rere setmana i el meu advocat no volia treballar gratis, òbviament. Els meus escassos recursos financers i psicològics s’havien de partir a parts iguals entre el meu matrimoni enfonsat i el meu projecte inicialment fracassat. Vaig perdre gairebé 10 kg a base d’estrés i angoixa!
Però vaig perseverar…Honestament, no sé ben bé com i per què. I les coses van començar a canviar.